Perejaume (curs 2010-2011)

Blog Featured Image

Perejaume va impartir la lliçó inaugural del curs.

Perejaume viu i treballa a Sant Pol de Mar. En el seu treball s'hi barregen pràctiques literàries i visuals. A mitjans dels anys setanta, moment en què comença a exposar, la seva obra es vincula tant a l'avantguarda històrica com a fenòmens ultralocals de la cultura catalana. Pren clares influències d'autors com Joan Brossa, amb qui compartirà una obra a cavall entre la pintura les arts visuals i la poesia.

La pintura, l'escriptura i les caminades, així com tantes altres activitats, han contribuït en la seva obra a una redefinició del paisatgisme, un paisatgisme que esdevé una mena d'absolut on fins i tot l'autoria hi apareix i desapareix amb un marcat sentit territorial. Exposicions com "Postaler" (1984), "A 2.000 metres de pintura sobre el nivell del mar" (1988), "Fragments de monarquia" (1989), "Galeria Joan Prats, Coll de pal.Cim del Costabona" (1990), "Girona, Pineda, Sant Pol i la Vall d'Oo" (1997). "Deixar de fer una exposició" (1999) en són el testimoni. Més que no pas una evolució en les formes o en els conceptes, l'obra de Perejaume ha constituït, amb els anys, un cos complex que combina les propostes teòriques amb la producció artística. Això és particularment notori en la seva producció escrita, on, a l'hora d'elaborar un discurs, ho fa amb una llengua rica i genuïna que és, a la vegada, objecte i instrument. Així en llibres com Ludwig-Jujol. Què és el collage sinó acostar soledats? (1989), La pintura i la boca (1993), El paisatge és rodó (1995) i Oïsme (1998).

El 1998-1999 va instal·lar els vuit plafons circulars del sostre, i els tres del prosceni, del Gran Teatre del Liceu en la seva remodelació.

El 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Visuals concedit per la Generalitat de Catalunya i l'any 2006 fou guardonat amb el Premi Nacional d'Arts Plàstiques concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya.

En 1999, David G. Torres parlava d’en Perejaume com el que empren coses impossibles, el que “acomete la empresa imposible del elefante y la aguja ¿cómo resumir el mundo en una frase?, ¿cómo plantear en términos contemporáneos problemas fundamentales en la historia del arte y de la relación entre el hombre y el mundo? y ¿cómo plantear cuestiones globales desde postulados locales?”, dèia.
Perejaume planteja els temes de l’art en termes d’idealisme clàssic, com un paisatgista que es pregunta per les possibilitats de representació del mon i per la relació d’aquest amb la natura. Però el que interessa dels seus plantejaments és que ens fa preguntar-nos sempre si aquesta relació és possible.

És que l’obra de Perejaume és aquest diàleg impossible, no pintar un paisatge, emmarcant-ho, no fer una exposició, fent-la.

Entre el grup de poetes catalans que van participar en el Marché de la Poésie de París, el juny d'enguany, hi havia en Perejaume, que va llegir una selecció de poemes inèdits. Els poemes llegits formen part d'un nou llibre de poesia, 'Pagèsiques', que Empúries publicarà l'any vinent. Segons que ha explicat Perejaume, el títol evoca les 'Geòrgiques' de Virgili, perquè també canta la cultura rural i també aquest renaixement de la cultura del segle XVIII i XIX, un món tan imponent que no sabem com dir-ne, perquè s'amaga en el conreu, en el poble, i alhora és també el conreu de la imaginació, de la paraula, de la pintura, de l'òptica, dels sentits… de tots els camps de l'existència i en tots els àmbits de la nostra vida.

Des de 'Obreda' (Empúries, 2003) Perejaume no ha publicat cap més llibre de poemes. El que vindrà, 'Pagèsiques', diuen que serà gros, molt gros, una mena d’assaig poètic.

En aquesta lliçó inaugural Perejaume ens donarà una lliçó sense donar-la, ens llegirà les seves Pagèsiques, emmarcant les imatges que vosaltres, nosaltres siguem capaços de crear a partir de la seva inesgotable mirada.

Escolteu-lo.