ANTONIO J. Una llum, un lloc.

Image

Dijous 26 de novembre de 2015 a les 19.00h, a l'Espai NAU u de la seu Llotja Sant Andreu.

Acte d'inauguració i vernissage de l'exposició "Una Llum, un Lloc"

De l'artista, ex alumne de Llotja ANTONIO J.

És una ocasió feliç per a la nostra Escola presentar l’obra d’un ex alumne que, després d’acabar el cicle d’Arts Aplicades al Mur, ha continuat la seva trajectòria artística havent realitzat ja un nodrit nombre d’exposicions individuals i col·lectives en diversos espais tant públics com a privats. A La Nau Antonio J. ens presenta un conjunt d’obres realitzades durant els últims tres anys, on tenim la fortuna de trobar-nos amb el seu singular univers sensible i callat.

(pdf)

En efecte, aquest artista s’ha anat forjant un estil molt personal on l’elaboració d’una iconografia pròpia és un dels aspectes més interessants de la seva obra.

Al seu món particular homes i dones, gairebé sempre solitaris, viuen en una permanent sorpresa provocada per la seva relació amb la naturalesa, sent les aus i les plantes elements reiterats als quals l’artista dota de poderosos i múltiples significats. Els seus personatges poden detenir-se en un moment que sembla etern contemplant la tènue bellesa d’un lliri, mirant el suau ascendir de les enfiladisses o el lent creixement de les falgueres; ells segurament viuen encara en aquell temps de la contemplació on l’humà dialogava amb els elements naturals sense cap jerarquia mediatitzadora més aviat al contrari, des de la humilitat i reverència que va ser plasmada en conferir-li dimensió sagrada.

Atmosferes d’inspiració irreal, formes suaus i sinuoses, un cromatisme ric i referències a diversos pintors (com al silenciós Edward Hopper o a l’escandalós Balthus) i un llenguatge al que m’atreviria anomenar com a expressionisme surrealista, enriqueixen aquest univers estrany. Un univers estructurat mitjançant un senzill però al mateix temps molt sensible entramat de símbols: les plantes, elements que recullen l’energia solar condensada i manifestada, que reben també totes les forces tel·lúriques; els ocells, disposats pel seu vol a ser nexe d’unió entre el cel i allò terrè, i les cases i edificis que vinculem als nostres diferents nivells de consciència i a la nostra pròpia capacitat d’ascensió espiritual conformen el cosmos proposat per Antonio J., un lluminós lloc en el qual és possible quedar-nos atrapats divagant sobre la fràgil poètica dels mons creats Elina Norandi, professora d’Història de l’Art a Llotja.