FERRER GUASCH, PINTOR DELS BLANCS : INAUGURACIÓ A L'ESPAI NAU U

Image

El passat dimarts 9 d’octubre va tenir lloc la inauguració de l’exposició Ferrer Guasch, pintor dels blancs i els actes commemoratius que la precedien a l’espai NAU U de la nostra seu de Sant Andreu, amb la presència  d’un bon nombre d’autoritats significatives i persones vinculades al món de la cultura i les arts, encapçalades per la Consellera de Cultura del Govern Balear, Fanny Tur, a més de la família de l’artista i força professors i alumnes de la nostra Escola, tot plegat presidit pel nostre director, Magí Franquesa.

Segons estava previst, a les 17.30h es van iniciar els actes commemoratius amb la projecció-col·loqui del curt Fist of Jesus, dirigit per Adrià Cardona i David Muñoz. Aquest curt tenia la intenció de mostrar les bases d’un procés creatiu a partir de pressupostos limitats, amb la base d’un argument en el qual Jesucrist enfronta una invasió zombi.
Amb Fist of Jesus, els seus directors pretenen fer un cinema de sèrie B propi dels anys vuitanta, evitant tot efecte digital. Com ells mateixos expressen, el seu somni era fer una comèdia que fos una barreja entre el Nou Testament i Mad Max; que fos una pel·lícula èpica, en la qual el viatge de Jesús estigués emparentat amb el d’Ulisses o fins i tot amb qualsevol dels films de Conan, però d’una manera molt més boja i deixada anar…

L’acte va prosseguir a les 18.30h amb una demostració de Ball Pagès, ja a l’interior de la sala d’exposició.

El Ball Pagès conforma un conjunt de danses tradicionals d’Eivissa i Formentera i engloba part del folklore i cultura illenca. Les variacions del Ball Pagès tenen en comú l’estil de les passes, la música i la forma de vestir dels dansaires, amb petites divergències, però que mostren les peculiaritats de cada poble d’Eivissa i Formentera. Hi ha una diferència total entre els moviments d’homes i dones : mentre ells realitzen salts constants i fan sonar grans castanyoles per a seduir la dona, aquesta es manté hieràtica i fa suaus moviments per posar-se de front o de perfil tot descrivint corbes. Pel que fa a la música que els acompanya, el ball flueix al so de flauta i tambor, de l’espasí ( un instrument de percussió metàl·lic que sembla una espasa) i de grans castanyoles.
Una altra característica del Ball Pagès és la indumentària dels ballarins : els homes van completament de blanc amb una armilla amb campanes de filigrana, mocador vermell i una barretina vermella. L’abillament de les dones és molt vistós : el típic vestit de pagès s’ornamenta amb multitud de joies, dominades per la característica “emprendada”(collaret de vàries voltes amb decoracions en filigrana), que es completa amb un crucifix i un reliquiari de vidre, així com amb multitud d’anells daurats.
L’origen d’aquestes danses és desconegut, tot i que s’associa  i sembla que reflecteix les antigues creences i la música ancestral de les illes.
Avui dia aquesta tradició es troba en procés de recuperació, gràcies als esforços de diferents Colles de Ball Pagès de les Pitiüses.

A les 19.0h el Director va inaugurar l’exposició donant la benvinguda als assistents amb un acollidor i emotiu parlament sobre les característiques de la nostra escola ,  els esforços del muntatge de l’exposició i l’agraïment a la família per haver-ho fet possible, als organitzadors de la mostra , a tots els assistents i en particular a l’Honorable Consellera per la seva presència.

Tot seguit, el torn de paraula em va ser cedit en tant que  responsable de Relacions Institucionals del Centre, amb una al·locució sobre la història les relacions entre l’Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, la Llotja i el pintor, ja que en va estar vinculat, a la Llotja, a través de l’Acadèmia, com alumne.
Jo mateixa vaig cedir pas al comissari de l’exposició, Antoni Torres, el qual va explicar les principals característiques de l’obra exposada de l’artista.
Al seu temps, el comissari, va passar paraula a les dues filles i fill del pintor, els quals, també contents i sense ocultar la seva emoció, van agrair l’esdeveniment, tot recordant la figura del seu pare.
L’acte es va tancar amb el parlament de l’Honorable Consellera, que va dedicar unes paraules ben entusiastes a la figura de Ferrer Guasch i família, al comissari , als ballarins i a la cultura popular eivissenca, a més del seu agraïment a la direcció del Centre per haver fet possible el muntatge d’aquest esdeveniment.

Un cop acabades les diferents intervencions, l’exposició va quedar oficialment inaugurada i els assistents van poder recòrrer el magnífic espai de la NAU U, gaudint de l’obra de l’artista, al mateix temps que, a l’espai adjacent, es servia un còctel per a tots els convidats.

Cal recordar que aquesta mostra d’obres de Ferrer Guasch de l’espai NAU U de la nostra seu de Sant Andreu, es complementa amb una altra més petita però selecta exposició a l’espai Blanc de la seu de Sant Gervasi. Ambdues estaran obertes al públic fins el 4 de desembre d’enguany.

La Llotja, un cop més, present a la vida cultural i artística de Barcelona amb aquestes exposicions, recordant la seva història, escrita amb noms d’il·lustres professors i alumnes que van passar per ella al llarg dels temps, des de Pau Milà i Fontanals, Pablo Picasso, Josep Guinovart, Lola Anglada, Manolo Hugué o Damià Campeny, entre molts d’altres.

Però dimarts passat la història de la Llotja tenia un nom : Vicent Ferrer i Guasch, el pintor dels blancs i la llum d’Eivissa.


Maria José Vidal
Catedràtica d’Arts Plàstiques i Disseny