"SANTA EUL脌LIA 175", UN PROJECTE DE L'ARTISTA ANTONI MIRALDA : L'ESCOLA LLOTJA HI PARTICIPA

Image

El passat dimecres 17 de gener vam rebre al reconegut artista Antoni Miralda al nostre Centre per tal que ens expliqués el seu nou projecte “Santa Eulàlia 175”, que té com a finalitat l’homenatge als 175 anys d’història (1843-2018) de la casa de moda Santa Eulàlia  que contempla el propi relat de la nostra Ciutat i de la seva copatrona, Santa Eulàlia, màrtir cristiana . Fem una mica d’història de la Santa i de l’artista per tal d’entendre millor el projecte en el qual participem amb 25 alumnes d’entre els Cicles Formatius de Grau Superior d’ Estilisme d’Indumentària i d’Estampacions i Tintatges  Artístics i Estudis Superiors equivalents a Grau de disseny de Moda. La coordinació del projecte la portarà el professor del departament de moda, que imparteix docència tant a Cicles Formatius com a Estudis Superiors, Ramon Marquina, especialista en la matèria.

Segons la tradició cristiana, Eulàlia va ser una nena que vivia a Barcelona a finals del segle III de l’era cristiana, educada en el si del cristianisme.

Conta la llegenda que amb només 13 anys, durant el període de persecucions als cristians de l’emperador Dioclecià (284-305 dC), la nena es va escapar un dia de  casa i va presentar-se davant del governador de Barcino per a denunciar-li les repressions. El governador, atesa la negativa de la nena a renunciar a la seva fe cristiana, la va condemnar a tretze martiris, tants com anys tenia. El darrer d’ells, que és el que ens interessa per a la comprensió del projecte de Miralda, va consistir en passejar-la nua pels carrers de la ciutat fins al lloc del suplici, on va ser crucificada en una creu en forma d’aspa ( d’aquí el logotip de la marca ). Segons la llegenda, durant la seva crucifixió es va produir una nevada tapant la puresa del seu cos nu. Mentre, la Santa pregava Déu que l’acollís al seu Regne : després de la pregària, hom va poder veure com sortia de la seva boca volant cap al cel un colom blanc. Des del 1868 Santa Eulàlia comparteix el patronat de Barcelona amb la Mare de Déu de la Mercè.

Antoni Miralda (Terrassa, 1942) és un artista multi-disciplinar que des de la dècada dels 60 ha centrat el seu treball principalment en l’objecte, el cerimonial , les intervencions en l’espai públic, el menjar i el concepte de Food Cultura. Miralda es va traslladar a París en 1962 on va iniciar la seva trajectòria artística per la revista Elle i la creació d’objectes i obres d’art comestibles. Les seves actuacions es van convertir en banquets i cerimonials públics a l’involucrar menjar, ritual, simbolisme i color. Al 1971 marxa a Nova York i des de llavors ha viscut i treballat als Estats Units i a Europa incidint en l’espai públic i participatiu. Els seus projectes s’originen a partir de la investigació i es desenvolupen en llargs períodes de temps tot necessitant l’assistència d’un grup nombrós de col·laboradors, així com la participació del propi espectador. D’aquesta manera , les activitats de Miralda, un dels primers artistes en fugir de l’espai de l’estudi i del museu, tenen lloc al carrer i en espais aliens als convencionals circuits de l’art.

Fent referència a Marc Dachy, historiador i escriptor francès , “Antoni Miralda desencadena la reflexió sobre una producció artística multiforme, que transporta l’espectador, amb ironia i humor de l’objecte a les grans festes cerimonials, de l’espai privat al públic, de l´íntim al monumental i d’allò local a allò universal”.

Miralda es proposa celebrar aquest 175è aniversari a través del ritual del vestir: es vestiran les persones portadores dels patrons, es vestirà el carrer de festa i l'edifici de Santa Eulàlia es vestirà de llums i de patrons  : metafòricament s’estarà vestint la Santa Màrtir.

És en aquest treball on Miralda desenvolupa, com en molts dels seus projectes, una meticulosa investigació i recerca en el món de la indumentària i en concret del patronatge, del treball artesanal i a mida de la casa Santa Eulàlia. Durant els mesos de treball de documentació i recerca del projecte, es durà a terme un treball en l'àmbit pedagògic en el qual Miralda es trobarà amb estudiants de moda de les escoles de Barcelona, on parlarà de la seva obra i d'aquest projecte en concret i  involucrarà a aquests estudiants a participar-hi de forma activa, sent els protagonistes de la comitiva. Aquesta va ser, com s’ha dit, la finalitat de l’acte del passat dia 17 a l’Hemicicle de la nostra Seu de Sant Gervasi.

Al llarg d'un parell de mesos es dissenyaran i construiran  els 100 patrons i es realitzaran assaigs amb els estudiants que ho vulguin per crear la coreografia, a cura d’Anna Planas, experta en aquests esdeveniments i autora de les coreografies de les cavalcades de Reis de Barcelona, amb la música que acompanyarà  la comitiva i els patrons. La casa Santa Eulàlia farà una trobada amb els sastres i els nostres alumnes que col·laboren pel procés dels patrons.

A través d’una intervenció a l’espai públic de dimensió festiva i lúdica, els patrons agafaran l’esperit de l'època, la personalitat i condició social de les diverses persones que la casa de moda ha vestit al llarg dels seus 175 anys d’història. S’ha escollit la representació pictòrica del martiri de Santa Eulàlia del retaule de Bernat Martorell (segle XV), conservat al Museu Episcopal de Vic per a fer aquesta acció performativa amb cadascun dels seus símbols.

La comitiva dels patrons  anirà del Pla de la Boqueria, indret on es trobava la primera botiga de Santa Eulàlia, fins al Passeig de Gràcia on es troba l’actual, acompanyada d’una banda de 70 músics creada per a l'ocasió amb la col·laboració del propi Miralda i el saxofonista i compositor Nil Mujal . La banda  acompanyarà la comitiva en tot el recorregut  i en el “ritual” de la pujada del vestit a l’actual façana.

Els convidats rebran una copa de cava lluminosa, una porció simbòlica del pastís d'aniversari amb una espelma i un record de la festa dissenyat especialment per a l'ocasió i signat pel propi Miralda.
La banda de música i les projeccions de vídeo als aparadors donaran el senyal del "ritual de bufar les espelmes”. Els vídeos projectaran imatges d'amics d'arreu del món bufant la seva espelma del pastís que hauran rebut uns dies abans.
Tots els convidats i participants s'adreçaran i s'agruparan davant la façana on s'enfilaran per vestir-la amb un gran vestit de llums que es dibuixarà  també amb diferents jocs plàstics de recorregut històric i una gran il·luminació amb una trama de píxel led  de Josep Maria Civit i el propi Miralda.
Així, es començarà a visualitzar el símbol de l'aspa i faldilla de neu de la imatge del retaule de Bernat Martorell. Els aparadors de la façana s’aniran il·luminant, els llums del vestit marcaran canvis de colors i començarà una neu de pètals i perfum.

La instal·lació del vestit de llums del "model” de patrons s’hi quedarà unes setmanes, després de les quals, els elements participatius s’exposaran als aparadors a peu de carrer i a la pròpia façana, conjuntament amb material audiovisual de l’esdeveniment, convidant així a la participació d' aquesta singular celebració a qualsevol vianant que podrà gaudir-ne, ja sigui com a espectador o com a part activa del seguici, tot compartint l'emoció d’obrir l’imaginari que impliqui  als participants a una acció-espectacle.

Bona és l’ocasió per esmentar que, acabada la xerrada i projecció d’imatges a l’Hemicicle i després del ric torn de paraules creuades entre els nostres professors de les especialitats corresponents i els estudiants presents, Antoni Miralda va tenir un especial interès en la visita de l’escola en aquesta Seu de Sant Gervasi que no coneixia.

El Director, Magí Franquesa i jo mateixa, li vam fer el recorregut aprofitant l’avinentesa per explicar-li la història de Llotja i d’aquest edifici en particular. Miralda es va interessar per molts dels elements que el conformen, assenyalant la seva singularitat i personalitat, en front a edificis d’altres escoles  que, segons la seva opinió, no gaudeixen com a tals de la mateixa història constructiva, als quals va qualificar de “freds i impersonals”. Es va sentir personalment atret per l’Espai Blanc i per les aules de moda amb els seus figurins, de les quals en va fer fotografies , tot comentant el goig de poder treballar en un espai gran amb aquell especial attrezzo.

El Director li va parlar de la singularitat de la nostra seu de Sant Andreu amb una magnífica dotació de tallers de diverses especialitats i Miralda es va comprometre a fer-nos una visita a la seva tornada dels Estats Units, on marxava al dia següent.

Un nou projecte de gran calat on la petjada contributiva de Llotja seguirà marcant les passes dels nostres anys d’història.

Maria José Vidal

Catedràtica d’Arts Plàstiques i Disseny