Raquel Pelta
Aquí TAMBIÉN se bordan cojines. Cuestionando los estereotipos de género en las artes y el diseño
En 1927, la joven Charlotte Perriand visitó a Le Corbusier para enseñarle su portfolio, pero, según dicen, la cosa no fue muy bien porque la despachó con una frase que se ha hecho popular: «Señorita, aquí no se bordan cojines». Tiempo después, el famoso arquitecto modificó su postura y contrató a Perriand, pero estas palabras han pasado a la historia no solo porque demuestran un comportamiento sexista (por otra parte, común en la época) sino, sobre todo, porque ponen de relieve los prejuicios y estereotipos de género que llevan a atribuir determinados comportamientos a una persona, simplemente por una cuestión de cromosomas.
El género no es innato ni inmutable, pero tiene consecuencias sociales. Como han puesto de relieve los estudios feministas, es uno de los principios centrales de organización, en torno a los que gira la construcción de nuestra vida social.
Por eso, si observamos las imágenes y los artefactos que nos rodean o los entornos en los que vivimos, hemos de admitir que la mayoría de ellos transmiten estereotipos de género porque se han concebido bajo los mismos que dominan nuestras sociedades.
Pero, ¿cuál ha sido y es la respuesta de las artes y del diseño ante las limitaciones y desigualdades sociales que esos estereotipos suponen? ¿De qué manera se cuestionan o se siguen? Este es el tema de esta conferencia.
Aquí TAMBÉ es broden coixins. Qüestionant els estereotips de gènere en les arts i el disseny
El 1927, la jove Charlotte Perriand va visitar a Le Corbusier per a ensenyar-li el seu portafoli, però, segons diuen, la cosa no va anar molt bé perquè la va despatxar amb una frase que s’ha fet popular: «Senyoreta, aquí no es broden coixins». Temps després, el famós arquitecte va modificar la seva postura i va contractar a Perriand, però aquestes paraules han passat a la història no sols perquè demostren un comportament sexista (d’altra banda, comú en l’època) sinó, sobretot, perquè posen en relleu els prejudicis i estereotips de gènere que porten a atribuir determinats comportaments a una persona, simplement per una qüestió de cromosomes.
El gènere no és innat ni immutable, però té conseqüències socials. Com han posat en relleu els estudis feministes, és un dels principis centrals d’organització, entorn dels quals gira la construcció de la nostra vida social.
Per això, si observem les imatges i els artefactes que ens envolten o els entorns en els quals vivim, hem d’admetre que la majoria d’ells transmeten estereotips de gènere perquè s’han concebut sota els mateixos que dominen les nostres societats.
Però, quina ha estat i és la resposta de les arts i del disseny davant les limitacions i desigualtats socials que aquests estereotips suposen? De quina manera es qüestionen o se segueixen? Aquest és el tema d’aquesta conferència.