A finals del segle XIX i principis del XX, l’escultura catalana va viure un dels seus moments de més esplendor, tot coincidint amb l’efervescència del Modernisme. A banda d’estudiar noms tant paradigmàtics com Josep Llimona, Miquel Blay, Pablo Gargallo o Josep Clarà, abordarem els seus principals trets, com ara l’escultura idealista i social, les tendències més expressionistes, la influència de Rodin i l’auge de l’escultura funerària, decorativa i aplicada a l’arquitectura.
El doctor en Història de l’Art Juan C. Bejarano, especialista en aquest tema mitjançant nombroses publicacions i comissariat d’exposicions, des del seu profund coneixement serà l’encarregat d’oferir aquesta conferència.
Dijous 5 de maig. 18.30 hores. Aula III 4 Seu Sant Andreu