Un cop feta la inauguració de l’exposició Self-Portrait 2/ Punt i Seguit de Ramon Ricart només tenim paraules d’agraïment.
Gràcies a tots per ser-hi! Va ser-hi una tarda molt especial! EA Llotja
Ens plau convidar-vos a l’exposició Self-Portrait 2/ Punt i Seguit de Ramon Ricart que obrirà les seves portes demà dijous 31 de març.
La inauguració i la presentació de la novel·la gràfica “Tiembla” (a càrrec de Nora Ancarola) serà el proper dijous 7 d’abril a les 18 hores a la Nau U.
Us hi esperem!
Exposició: Self-Portrait 2/ Punt i Seguit
De 31 de març al 13 de maig.
Nau U de Sant Andreu
Horari de visita per a les persones externes al Centre
De dilluns a divendres, de 11 a 20 hores.
Fa tres anys i mig vaig començar a dibuixar i a escriure una novel·la gràfica: “TIEMBLA”. Es tracta d’un còmic on explico la meva experiència personal amb la malaltia del Parkinson. Als 47 anys em van diagnosticar aquesta enfermetat neurodegenerativa i crònica que a hores d’ara no té cura. Un metge em va dir que jo era com una fruita podrida però que encara està a l’arbre! Que graciós! Quan em van dir que tenia Parkinson em vaig sorprendre molt. Em pensava que era una malaltia de vells! Però vaig descobrir que el 10% dels malalts del Parkinson tenen entre 30 i 50 anys.
Ara (més de set anys després del diagnòstic) presento el còmic “TIEMBLA” publicat per Bang Ediciones en castellà i en francès. I el presento en el context de l’exposició “SEL-PORTRAIT 2 / PUNT I SEGUIT” a l’Escola Llotja de Barcelona.
A “SELF-PORTRAIT” hi presento les pàgines originals del còmic autobiogràfic, acompanyades d’esbossos del seu procés de treball. El procés de realització d’aquest còmic ha estat molt enriquidor; hi ha participat molta gent, des de familiars a amics i altres artistes visuals que han tingut interès en conèixer aquest projecte. L’he compartit moltíssim i això m’ha suposat una gran contribució per millorar-lo! He escoltat opinions, he acceptat fer canvis encara que això suposés tirar enrere, refer coses fetes i reordenar-ho tot.
A la primavera del 2021 en Ton Granero, director de ACVic Centre d’Arts Contemporànies de Vic, em va dir que preparava un cicle d’exposicions d’il·lustradors de la comarca d’Osona i em va proposar d’encetar-lo jo. Vaig acceptar d’immediat. Vaig decidir que no volia exposar material vell, que volia exposar allò que ara mateix tenia entre mans. Estava acabant el còmic, però no vaig voler exposar directament les pàgines del còmic, sinó que vaig fer una selecció de pàgines i vinyetes que vaig redibuixar en un format gran a tinta i pinzell. Tenien més impacte i generaven un relat que era una mica com un tràiler del còmic. I a la vegada eren imatges suficientment autònomes per desvincular-se del context del llibre. També he inclòs aquests dibuixos en aquesta exposició.
Però hi ha més material, a l’exposició. Quan estava fent el còmic, un amic, en Joan (que també té Parkinson) va observar que sovint dibuixava el meu personatge d’esquena. Jo crec que això es deu a la narració subjectiva que té el còmic. Com que parlo en primera persona, moltes vegades dibuixo allò que jo veig i aleshores em situo en la vinyeta d’esquena. Hi ha una altra explicació més simbòlica: sempre he tingut tendència a amagar-me. Soc vergonyós i no m’agrada “exposar-me” (i estic aquí presentant una exposició!). Per aixó em dibuixo d’esquena. Em va agradar la idea i vaig començar a dibuixar autoretrats d’esquena. En gran, en el mateix format i tècnica que les ampliacions de les vinyetes del còmic. Aquesta part de l’exposició la vaig subtitular “FET I AMAGAR” com el joc que ha acabat sent.
L’exposició de Vic va ser l’octubre i novembre del 2021. En vaig quedar molt satisfet i va continuar sent una excusa fantàstica per seguir compartint amb amics, família i d’altres visitants les emocions que sento en relació a la malaltia. En Sergi Mariñosa, professor d’il·lustració i molt bon amic des que els dos vam coincidir a l’antiga seu d’Avinyó de l’Escola Llotja, va visitar l’exposició. Després de la visita em va proposar d’exposar a La Llotja. Ho vam parlar amb el director de l’Escola, en Felip Vidal que també havia visitat l’exposició, vam lligar caps amb la Carla Arenas que ens va facilitar molt la feina i quasi ja ho teníem tot a punt. Però falta explicar l’altra part del títol: “PUNT I SEGUIT”.
“PUNT I SEGUIT” per dos motius. El primer és que la narració de “TIEMBLA” acaba amb la incertesa del què vindrà després. Jo hi narro els primers 7 anys de la meva malaltia, però on acaba el còmic és on sóc ara i ara, malgrat algunes dificultats que queden ben paleses en el còmic, he pogut dibuixar aquest centenar de pàgines i tinc un nivell d’autonomia mot raonable, però la pregunta és quasi a diari : “Com estaré demà?” Perquè a poc a poc, però molt més ràpid que els que estan sans, vaig perdent i més o menys m’hi vaig acostumant i vaig seguint endavant i treballant per seguir així de bé. No hi val la mandra, ni dissabtes ni diumenges, ni vacances! S’ha de ser constant! El còmic és un punt i seguit. Però quan em pregunten si faré una segona part, jo em pregunto si físicament podré!.
I el segon motiu del “PUNT I SEGUIT”: en aquest espai de La llotja també hi presento una tira còmica que estic publicant a Instagram des del primer dia de 2022. Es tracta del webcòmic “PUNTO Y LÍNEA”. El Punt i la Línia són dos personatges abstractes a l’entorn dels quals es va articulant un univers que es troba entre la quotidianitat i l’absurd. Es tracta d’un projecte molt diferent del de la resta de l’exposició: una mena de divertimento, però que m’exigeix un enginy notable per articular historietes entorn elements de la gramàtica visual. Les podeu llegir totes a @ramon.ricart_puntoylinea
