1er Semestre curs 20-21
École Estienne, París, França
Em dic Laura i sóc una de les esbojarrades que va decidir que era bona idea fer un Erasmus durant la pandèmia de la Covid-19. He tingut l’oportunitat d’estudiar il·lustració a l’École Estienne de París (França) des del mes de setembre fins a finals de gener i, a més, he tingut la sort d’anar-hi amb la meva amiga i companya Noa. Per descomptat, res no ha anat com m’ho havia imaginat però puc assegurar que aquest període de mobilitat ha estat una autèntica aventura i que el tornaria a fer si pogués.
L’École Estienne és un centre d’ensenyament artístic molt prestigiós, que acull a les seves aules estudiants d’arreu de França.
Pel que fa a l’acollida, sincerament, va deixar una mica que desitjar. La professora coordinadora de l’Erasmus ens va convocar el primer dia per ensenyar-nos les instal·lacions, donar-nos els carnets d’estudiants i portar-nos a la que seria la nostra classe durant els propers mesos. Això va estar molt bé però jo, personalment, he trobat a faltar una mica alguna espècie de seguiment per saber com ens anaven les coses o si hi havia algun problema, especialment en temps de Coronavirus amb les dificultats que això comporta.
Pel que fa al professorat, està format d’un equip de professionals realment qualificats que saben transmetre els seus coneixements als i les alumnes però sense gaire noció pedagògica del que vol dir estar (només una mica) pendent de la inclusió al grup de nous alumnes estrangers. Ens hem trobat de tot, no seria just no especificar: algunes docents van ser molt amables des del primer dia. D’altres ens van ignorar durant un mes aproximadament però quan es van adonar que no estaven actuant correctament ens van demanar disculpes i van tenir d’allà en endavant un comportament amb nosaltres realment destacable. I d’altres, en canvi, no van fer cap esforç per dirigir-nos la paraula o per revisar els projectes que fèiem amb tot l’esforç i la dedicació, des del primer dia fins a l’últim- de dues noies que fan realitat el seu somni d’anar a estudiar art a París. Vull remarcar que aquesta opinió no és només meva sinó que ha estat confirmada per altres estudiants franceses del nostre grup classe.
Els estudiants tampoc van ser gaire inclusius amb nosaltres, tot i que es pot entendre ja que eren nois i noies de segon i tercer curs que ja tenen els seus grups tancats d’amics i amigues, i que hi havia mesures de prevenció de la propagació del virus molt restrictives. A més, em feia la impressió que tant alumnes com professorat tenia la falsa creença de que no enteníem ni sabíem parlar francès quan, personalment, estudiava cada matí aquest idioma i he aconseguit un nivell C1. El cas és que no, no hem fet cap amic a l’escola. I no va ser fins a les dues darreres setmanes, quan vaig dir obertament, tot i que amb educació, que no ens havien parat gens d’atenció durant l’estada. Un cop més, vam rebre disculpes que agraeixo de tot cor. Fora de l’escola, en canvi, hem conegut persones increïbles, franceses però també d’arreu del món i hem tingut la gran sort d’aprendre i compartir les seves cultures, de descobrir nous llocs i de forjar relacions veritablement valuoses que esperem mantenir durant molt temps.
En segon lloc està el tema de les assignatures. Potser no estava gaire informada però jo pensava que ja hi havia un conveni establert entre les dues escoles pel que fa a les
convalidacions. La realitat és que vam haver de fer nosaltres mateixes aquestes convalidacions sense tenir accés al currículum que ofertava l’escola d’acollida. La responsable de l’Erasmus d’Estienne ens va recomanar finalment algunes matèries que, tot sigui dit, han estat molt interessants.
A l’arribada també va haver alguns problemes amb això, donat que ens van assignar el mateix horari que la resta de la classe on només figurava una o dues de les assignatures que havíem acordat i hi havia d’altres que no tenien res a veure. Després, juntament amb la coordinadora internacional d’Estienne vam arreglar-ho tot i que hi havia assignatures de les que havíem acordat que no s’ofertaven finalment per culpa de la Covid o que ens coincidien amb altres classes. Entenc que la situació excepcional que vivim dona lloc a situacions com aquesta i no passa res però em va saber una mica greu la despreocupació per part de la institució d’acollida per arreglar això mentre a Llotja se’ns reclamava la convalidació de les assignatures signada. Finalment, vam ser nosaltres les que vam proposar a la coordinadora els canvis adients per
convalidar les hores i les matèries i vam poder signar el Learning Agreement. Les assignatures van resultar realment interessants, vam treballar temes molt divertits, vam fer molts projectes i de molt bona qualitat. També vam assistir a conferències de molts professionals de l’art, vam visitar alguna exposició, vam aprendre diferents tècniques d’impressió tradicional…
El més difícil per mi ha estat, sense cap dubte la situació d’excepció per la Covid 19 que va provocar un gran distanciament social, fortes restriccions a l’escola i a les residències d’estudiants on hi vivíem, el tancament de museus, monuments, universitats, bars, restaurants, comerços… així com tocs de queda a les 8 i més endavant a les 6 de la tarda, i fins i tot un segon confinament que va durar un mes. Però el més angoixant era que no se’ns comunicaven les mesures de seguretat de l’escola, que canviaven amb freqüència, si no preguntàvem nosaltres expressament, ja que, per molt que ho vam demanar, no ens enviaven els correus de l’escola ni se’ns va afegir a l’aplicació que indicava els horaris de les classes que també variaven sovint. Tampoc vull ser massa dura amb això perquè entenc que ningú està preparat per afrontar una situació així, tampoc les escoles, però és d’aquesta banda on m’he sentit més desemparada.
Però no vull que quedi una imatge negativa de la meva experiència de mobilitat Erasmus. Penso que ho he sentit tot durant aquest mesos tant intensos, i això inclou molta, molta, molta felicitat i il·lusió. M’ha encantat conèixer nova gent, noves cultures, nous racons de la Ciutat de la Llum i, fins i tot, nous propòsits i reptes per al meu futur professional com a artista. He gaudit moltíssim de viure aquesta aventura amb la meva amiga, i també de tot el que he après dins i fora de l’escola, i el que he millorat a nivell artístic i, sobretot, a nivell personal. Per acabar, crec que el millor consell que puc donar a les alumnes que escullin aquest destí en un futur és que aprenguin bé l’idioma abans d’anar per fer-se respectar des del primer dia i per poder gaudir al màxim de la seva estada. També, que vagin amb la ment ben oberta, que no perdin mai la il·lusió i que aprofitin molt i molt bé l’aprenentatge, d’alt nivell i qualitat, que els ofereix l’École Estienne. Molta sort!
Gràcies un cop més per donar-me l’oportunitat de viure aquesta experiència.